Si la teva instal·lació s’abasteix d’una captació pròpia, ets responsable que l’aigua que hi arriba sigui apta per al consum. A Andorra, moltes bordes, hotels de muntanya, refugis, explotacions ramaderes i instal·lacions esportives beuen d’una font, un pou o una captació pròpia.

Tenir aigua pròpia és un avantatge, però també implica obligacions. En aquest article t’expliquem què diu la normativa, quins riscos cal tenir en compte i com mantenir l’aigua segura.

Qui n’és el responsable?

La responsabilitat és del titular de la captació. El reglament andorrà sobre la qualitat de l’aigua destinada al consum humà s’aplica a qualsevol persona o entitat, pública o privada, que capti, emmagatzemi, tracti, distribueixi, transporti o analitzi aigua per al consum.

Obligacions del titular

Explotar una captació per subministrar aigua de consum requereix una autorització administrativa, les condicions de la qual regula un reglament específic aprovat el 2024. A més, el titular ha de fer analítiques periòdiques, conservar-ne els registres, disposar d’un pla d’actuació per si l’aigua es contamina i avisar immediatament l’autoritat sanitària si l’aigua perd qualitat.

I les captacions petites?

Les captacions petites d’ús exclusivament privat, que abasten pocs habitatges, tenen obligacions més lleugeres, però també han de fer analítiques de manera periòdica.

Quins riscos té l’aigua d’una captació pròpia?

L’aigua de muntanya sol ser de bona qualitat, però no és estèril. Els riscos més habituals són:

• Contaminació microbiològica: el bestiar, la fauna salvatge o les filtracions poden introduir bacteris com l’E. coli, sobretot a prop de pastures.
• Terbolesa: després de pluges fortes o durant el desglaç, l’aigua pot arrossegar sediments que en redueixen la qualitat i dificulten la desinfecció.
• Problemes a la instal·lació: els dipòsits poc nets, l’aigua estancada o les canonades en mal estat afavoreixen la proliferació de microorganismes.
• Contaminació química: algunes activitats properes, com les pastures o l’aplicació d’adobs, poden aportar nitrats.

Per això l’aspecte de l’aigua no és cap garantia: una aigua clara i fresca pot no ser apta per beure.

Com se’n controla la qualitat?

Analítiques de laboratori

La qualitat es comprova amb analítiques periòdiques en un laboratori, que combinen paràmetres microbiològics i fisicoquímics. La normativa distingeix diversos tipus d’anàlisi, des de controls senzills i freqüents fins a anàlisis completes més espaiades, i en fixa la periodicitat segons el tipus d’abastament i el tractament que s’hi aplica.

Autocontrol i registre

A més de les analítiques, convé fer un autocontrol freqüent: comprovar l’aspecte, l’olor i el gust de l’aigua i, si es clora, mesurar-ne el clor residual. Tot plegat s’ha de registrar, perquè el registre permet detectar els canvis a temps i demostrar el compliment davant l’autoritat sanitària.

Quins tractaments es fan servir?

Gairebé sempre, l’aigua d’una captació necessita algun tractament abans d’arribar a l’aixeta. Els més habituals són:

• Filtració: reté sorra, sediments i partícules i redueix la terbolesa. Sovint és el primer pas, perquè una aigua clara es desinfecta millor.
• Desinfecció amb clor: elimina els microorganismes i deixa un efecte residual que protegeix l’aigua durant el recorregut pels dipòsits i les canonades.
• Desinfecció amb llum ultraviolada: inactiva bacteris i virus sense afegir productes ni alterar el gust, però no té efecte residual, i per això sovint es combina amb el clor.
• Ozó: és un desinfectant molt potent que, a més, millora l’olor i el gust de l’aigua.

El tractament adequat depèn de la qualitat de l’aigua d’origen, del cabal i de l’ús de la instal·lació, i per això convé decidir-lo a partir d’una analítica.

Manteniment i formació

Un bon tractament no serveix de res sense manteniment.

Neteja dels dipòsits

Els dipòsits s’han de netejar i desinfectar periòdicament, i també després de qualsevol reparació o intervenció a la xarxa.

Revisió dels equips i protecció de la captació

Els equips també requereixen revisions: cal reposar el producte dels dosificadors de clor, substituir les làmpades ultraviolades segons les indicacions del fabricant i netejar o canviar els filtres. I cal protegir la captació, per exemple tancant-ne l’accés, per evitar-ne la contaminació.

Formació del personal

Finalment, les persones que treballen amb l’aigua de consum han de rebre formació en bones pràctiques de manipulació, impartida per centres autoritzats.

Com t’hi ajuda Ecotècnic

A Ecotècnic t’acompanyem en tot el procés:

• Laboratori d’anàlisi: fem les analítiques que marca la normativa i t’expliquem els resultats i, si cal, com actuar.
• Enginyeria de l’aigua: dissenyem i instal·lem sistemes de tractament (filtració i desinfecció amb clor, ultraviolat o ozó), subministrem els productes i ens encarreguem del manteniment de les instal·lacions.
• Formació: el curs de tractament i control de l’aigua per al consum humà del nostre campus inclou el certificat homologat pel Govern d’Andorra.

Si tens una captació pròpia i vols assegurar-te que tot està en ordre, contacta amb nosaltres al (+376) 800 215 o a ecotecnic@ecotecnic.com.