Quan llencem alguna cosa pel vàter o l’aigüera és fàcil pensar que el problema desapareix. Però no és així.
Les aigües residuals viatgen per una extensa xarxa de sanejament fins a les estacions depuradores, on es tracten abans de retornar al medi natural. Aquestes instal·lacions estan preparades per gestionar aigües residuals domèstiques, però no per rebre qualsevol tipus de residu.
Alguns productes poden provocar embussos, avaries, dificultar els processos de depuració o fins i tot acabar contaminant rius i aqüífers.
A continuació t’expliquem quins són els residus que mai hauries d’abocar pel vàter o per l’aigüera.
1. Tovalloletes humides
És probablement el residu que més problemes genera a les xarxes de sanejament.
Tot i que algunes indiquin que són biodegradables o aptes per al vàter, la realitat és que es descomponen molt més lentament que el paper higiènic. S’acumulen a les canonades, s’entrellacen amb altres residus i poden formar grans taps que bloquegen les conduccions i les estacions de bombament.
On s’han de llençar?
Sempre al contenidor de la fracció resta.
2. Olis i greixos de cuina
Abocar oli per l’aigüera és un dels errors més habituals.
Quan es refreda, el greix s’adhereix a les parets de les canonades i, amb el temps, forma acumulacions que dificulten el pas de l’aigua. A més, incrementa els costos de manteniment de la xarxa i complica el funcionament de les depuradores.
On s’ha de portar?
Guarda l’oli usat en un recipient i diposita’l en un punt de recollida autoritzat.
3. Medicaments
Els medicaments no s’han de llençar ni pel vàter ni per l’aigüera.
Molts principis actius no s’eliminen completament durant el procés de depuració i poden arribar als rius, afectant els ecosistemes aquàtics i la qualitat de l’aigua.
On s’han de portar?
Als punts de recollida habilitats als centres de salut o farmàcies, segons el sistema de gestió establert.
4. Restes de menjar
Encara que siguin residus orgànics, les restes de menjar no haurien d’acabar a l’aigüera.
Poden afavorir l’acumulació de greixos, generar males olors i atreure plagues, especialment en comunitats de veïns o establiments de restauració.
Els residus orgànics tenen un sistema de gestió específic molt més eficient que la xarxa de sanejament.
5. Marro del cafè
És un dels grans desconeguts.
El marro del cafè no es dissol amb l’aigua. Al contrari, s’acumula a les canonades i, barrejat amb olis i greixos, contribueix a formar obstruccions difícils d’eliminar.
Tot i ser biodegradable, el seu lloc és la fracció orgànica o el compostador.
6. Productes d’higiene personal
Compreses, tampons, preservatius, bastonets de les orelles, fil dental o bolquers no es desfan dins la xarxa de sanejament.
Aquests residus poden quedar atrapats als equips de bombament, provocar embussos i dificultar els processos de depuració.
On s’han de llençar?
Sempre al contenidor de la fracció resta.
7. Pintures, dissolvents i productes químics
Les restes de pintura, dissolvents, pesticides, àcids o altres productes químics poden alterar greument el funcionament de les depuradores.
Alguns d’aquests compostos són tòxics per als microorganismes responsables del tractament biològic de les aigües residuals i poden acabar contaminant el medi natural.
On s’han de portar?
A les deixalleries o als punts autoritzats per a residus especials.
Què passa quan aboquem residus inadequats?
Quan un residu arriba a la xarxa de sanejament, el problema no desapareix. Simplement es trasllada.
Les conseqüències poden ser importants:
- Embussos a les canonades.
- Avaries a les estacions de bombament.
- Augment dels costos de manteniment.
- Dificultats en el procés de depuració.
- Contaminació dels rius i del medi ambient.
- Riscos per a la salut pública.
Una mala pràctica individual pot afectar tot el sistema.
La protecció del medi ambient també comença a casa
Gestos tan senzills com llençar correctament un residu contribueixen a protegir les infraestructures de sanejament, millorar la qualitat de l’aigua i reduir l’impacte ambiental.
A Ecotècnic treballem cada dia en la gestió ambiental, el control de les aigües i l’assessorament tècnic perquè empreses, administracions i particulars gestionin els seus recursos de manera més sostenible.
Perquè cuidar el medi ambient també és saber què no s’ha d’abocar pel vàter o per l’aigüera.