Control de plagues
L’activitat global de les xinxes del llit (Cimex lectularius) s’ha vist disminuïda o alentida en els últims mesos a causa de l’absència d’hostes en allotjaments turístics i de maletes en les quals amagar-se per viatjar i establir infestacions en noves destinacions. La pandèmia de Covid-19 ha deixat a aquests insectes temporalment fora de joc, però què pot estar succeint en els seus refugis si no troben aliment?
La forma en què la pandèmia de COVID-19 s’ha estès pel món és una mostra de la forta connectivitat amb què vivim a nivell global, un factor que també les xinxes del llit han aprofitat en els últims anys per expandir-se i provocar infestacions en gairebé tots els racons del planeta.
El confinament i la disminució dràstica dels viatges, unides al tancament d’un gran nombre d’establiments turístics i altres espais públics durant mesos, han complicat les condicions de proliferació per a aquesta plaga, que ha vist reduït el seu impacte. Però, quin efecte tindrà tot això sobre les xinxes en el futur?
Richard Naylor, expert en l’ecologia i dispersió d’aquesta espècie i membre de la Bed Bug Foundation, preveu el ressorgir de la plaga una vegada que es torni a normalitzar el tràfic de viatgers. Per què?
Naylor explica que són molts els factors que influencien el temps que les xinxes del llit poden sobreviure sense ingesta de sang. En la majoria de casos, en l’absència d’amfitrió on alimentar-se, les xinxes poden romanen inactives durant mesos, conservant els seus recursos.
Davant la reaparició d’un amfitrió, les xinxes perceben el diòxid de carboni que exhalem les persones i també la temperatura corporal, per la qual cosa les xinxes famolenques ràpidament s’activen i busquen aliment de forma agressiva. El metabolisme d’aquests insectes està estretament relacionat amb la temperatura ambiental. Per sota dels 13ºC es tornen inactives, les nimfes detenen el seu desenvolupament i els ous no eclosionen. En aquest estat, les xinxes consumeixen els seus recursos molt lentament, la qual cosa els permet sobreviure durant mesos i, ocasionalment en condicions òptimes, fins i tot durant més d’un any.
Entre 13ºC i 36ºC existeix una relació lineal entre la temperatura i els processos biològics de les xinxes, inclosos la freqüència de les ingestes de sang i la taxa de reproducció. Per sobre dels 30ºC s’alimenten cada pocs dies i es reprodueixen ràpidament, però en aquest ambient, en absència d’aliment, poden morir d’inanició en poques setmanes. Així que, segons Naylor, els ambients càlids afavoreixen a les xinxes mentre que hi ha amfitrions disponibles mentre que els ambients freds les afavoreixen en absència d’ells.
El fet d’apagar les calefaccions centrals en hotels desocupats pugues haver afavorit que algunes xinxes conservin les seves reserves vitals, reduint el seu metabolisme i incrementant les seves possibilitats de sobreviure. Mentre que en climes càlids, en apagar els sistemes d’aire condicionat en allotjaments tancats i pujar la temperatura a les habitacions podria haver activat el metabolisme de les xinxes, que en absència durant mesos d’amfitrions podrien haver mort de gana.
Amb les restriccions en els viatges i el confinament i l’augment del teletreball, aquest expert planteja la possibilitat que les infestacions en llars estan sent més probables que en el sector turístic. Especialment si els operadors han mantingut i adaptat el seu programa de control de plagues durant la pandèmia, i aprofitat el període sense clients per a un tractament a fons i una higiene completa de les instal·lacions
Per contra, en el sector domèstic les condicions són propícies per les infestacions i, per a aquest expert, és inevitable que quan es reactivi completament el sector turístic es produeixin reintroduccions en els allotjaments.
Malgrat el alentiment del moviment de xinxes a causa de la COVID-19 i la reducció de la seva presència en alguns sectors, quan es reprengui el ritme dels viatges les xinxes, probablement, recuperessin el seu impacte a nivells similars a abans de la pandèmia.
Font: higieneambiental.com