Les curses de muntanya (trail running) han experimentat un creixement sostingut en els darrers anys, especialment en territoris de gran valor natural com Andorra. Aquest increment de participants i d’esdeveniments comporta beneficis esportius i econòmics, però també genera pressions ambientals significatives que cal identificar, avaluar i gestionar adequadament.
Aquest article analitza, des d’una perspectiva tècnica, els principals impactes associats a l’organització de curses de muntanya i les mesures necessàries per minimitzar-los.
1. Pressió sobre el sòl i erosió de camins
Un dels impactes més rellevants és la degradació física del sòl derivada del pas massiu de corredors en itineraris sovint no dissenyats per suportar aquesta intensitat d’ús.
- Increment de la compactació del sòl, amb reducció de la infiltració d’aigua
- Aparició de processos erosius en trams amb pendent elevat
- Ampliació de traçats (efecte “braiding”) per evitar obstacles o zones degradades
Aquestes alteracions poden provocar una pèrdua de funcionalitat ecològica del sòl i augmentar el risc d’escorrentia superficial.
2. Afectació a la flora i a la coberta vegetal
El trepig fora de camins senyalitzats o la concentració de participants en punts concrets pot generar:
- Danys directes a la vegetació (trencament, arrencada)
- Reducció de la capacitat de regeneració de comunitats vegetals sensibles
- Introducció potencial d’espècies invasores (a través del calçat o equipament)
En entorns d’alta muntanya, aquests impactes són especialment crítics per la lentitud dels processos de recuperació natural.
3. Pertorbació de la fauna
Les curses de muntanya impliquen soroll, presència humana massiva i activitat en horaris variables (incloent-hi sortides nocturnes), factors que poden alterar el comportament de la fauna.
- Desplaçament d’espècies per evitar zones amb presència humana
- Alteració de patrons d’alimentació o reproducció
- Increment de l’estrès en espècies sensibles
Aquest impacte és especialment rellevant en zones amb figures de protecció ambiental o presència d’espècies vulnerables.
4. Generació i dispersió de residus
Malgrat els esforços organitzatius, les curses generen diferents tipologies de residus:
- Residus visibles: gots, envasos, gels energètics, senyalització
- Microresidus difícils de detectar i recollir
- Residus associats a la logística (avituallaments, embalatge, transport)
Una gestió inadequada pot comportar contaminació del medi i afectació directa a fauna i ecosistemes.
5. Impacte de la senyalització i les infraestructures temporals
La instal·lació d’elements temporals és necessària per al desenvolupament de l’esdeveniment, però també genera impactes:
- Col·locació de cintes, estaques i marques sobre el terreny
- Instal·lació d’estructures en punts d’avituallament
- Possible persistència de materials si el desmuntatge no és complet
Aquestes accions poden deixar rastre físic i visual si no es gestionen correctament.
6. Marc normatiu i requisits ambientals
L’organització de curses de muntanya està subjecta a diferents obligacions normatives, especialment en entorns sensibles:
- Sol·licitud d’autoritzacions administratives
- Avaluació d’impacte o informes ambientals previs
- Compliment de limitacions en espais naturals protegits
- Definició de mesures correctores i preventives
El desconeixement o incompliment d’aquests requisits pot derivar en sancions i responsabilitats legals.
7. Mesures per a la minimització de l’impacte ambiental
La reducció de l’impacte ambiental requereix una planificació tècnica rigorosa:
Planificació del recorregut
- Selecció d’itineraris adaptats a la capacitat de càrrega del medi
- Evitació de zones ecològicament sensibles
Gestió de participants
- Limitació d’aforament
- Sortides esglaonades
Gestió de residus
- Sistemes de recollida selectiva
- Eliminació de plàstics d’un sol ús
- Protocols de neteja postesdeveniment
Senyalització responsable
- Ús de materials reutilitzables o biodegradables
- Retirada completa immediata
Sensibilització ambiental
- Comunicació prèvia amb participants
- Promoció de bones pràctiques
8. El paper de la consultoria ambiental
La integració de criteris ambientals en esdeveniments esportius requereix coneixement tècnic i una visió global del territori.
La consultoria ambiental permet:
- Dur a terme avaluacions prèvies d’impacte
- Definir mesures correctores adaptades a cada entorn
- Assegurar el compliment normatiu
- Implementar sistemes de millora contínua
Aquest enfocament no només redueix l’impacte, sinó que també millora la qualitat i la reputació de l’esdeveniment.
Les curses de muntanya són compatibles amb la conservació del medi natural, però només si es gestionen de manera responsable i basada en criteris tècnics.
La clau no és limitar l’activitat, sinó planificar-la amb rigor, tenint en compte la capacitat del territori i aplicant mesures efectives de prevenció i control.
En un context de creixent sensibilitat ambiental i exigència normativa, la integració de la sostenibilitat en l’organització d’esdeveniments esportius és ja una necessitat estratègica.